journal article
Open Access
Mar 31, 2026
Ressons de Georges Méliès en l’obra poètica de Joan Brossa
Abstract
Joan Brossa sentia una gran fascinació per la màgia i l’il·lusionisme, que traspuà la seva obra poètica. En aquest sentit, els espectacles d’alguns dels il·lusionistes més rellevants de finals del segle XIX i principis del XX, com Leopoldo Frègoli i Georges Méliès, esdevingueren un punt de referència cabdal en la poesia brossiana, cosa que es palesa amb les al·lusions constants del poeta barceloní a aquests artistes o amb el transvasament dels seus trucs il·lusoris als poemes. Justament, en aquest article es ressegueix la influència que el mag Georges Méliès exercí en la trajectòria poètica de Joan Brossa: des de la concepció teatral dels versos d’Em va fer Joan Brossa —que recorda la disposició escènica dels films de Méliès— fins als diversos homenatges que Brossa li dedicà, tot passant per la inclusió de trucatges fílmics en la seva poesia —com el «pas de maneta», descobert fortuïtament per l’il·lusionista francès— o els intents per desmitificar el llenguatge i mostrar-ne els enganys —ben presents a El saltamartí. A més, també s’examinen les diferents iniciatives que vinculen el grup Dau al Set amb l’obra de Georges Méliès —com el monogràfic que la revista n’oferí l’any 1949 o les connexions de Méliès amb la pintura d’Antoni Tàpies o de Joan Ponç, instigades per Brossa—, i s’assenyalen les relacions entre Méliès i Frègoli, que el poeta recollí i reivindicà en diverses ocasions.
Topics
No keywords indexed for this article. Browse by subject →
References
33
[1]
Ayensa, Carmen, Raúl Contel, Raúl, Samuel Lachize, Gerard Langlois, Marcel Martin,; Piero Zanoto i Arántzazu Zozaya, Arántzazu. (1980). Cine de animación. Dins Emili Teixidor (Ed.), El cine. Enciclopedia Salvat del 7º arte. Tomo 9. Cine de animación. Infancia y cine. Cine asiático. Nuevo cine. Técnicas y lenguaje cinematográficos (3ª ed.). Editorial Salvat, 3-119.
[2]
Balaguer, Josep M. (2000). Em va fer Joan Brossa, quin compromís!. Dins Ferran Carbó, Dolores Jiménez, Elena Real i Ramon X. Rosselló (Eds.), Les literatures catalana i francesa: postguerra i engagement. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 47-60.
[3]
Benjamin, Walter. (1983). L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica. Edicions 62.
[4]
Bordons, Glòria. (1988). Introducció a la poesia de Joan Brossa. Edicions 62.
[5]
Bordons, Glòria. (2011). El Dau al Set literari. Dins Jordi Quer (Ed.), Dau al Set. La segona avantguarda catalana. Fundació Lluís Carulla, 44-59. https://fundaciocarulla.cat/wp-content/uploads/2020/01/Nadala_2011.pdf (Consulta: 10/12/2025).
[6]
Brossa, Joan. (1983). Teatre complet. Volum V. Poesia Escènica (1964-1965). Edicions 62.
[7]
Brossa, Joan. (2000). Passat festes. Edicions 62 i Empúries.
[8]
Brossa, Joan. (2013). Prosa completa i textos esparsos (Ed. Glòria Bordons). RBA Libros.
[9]
Brossa, Joan. (2021). Poesia completa. Volum I. 1940-1960 (Ed. Glòria Bordons). Univers.
[10]
Brossa, Joan. (2022). Poesia completa. Volum II. 1961-1970 (Ed. Glòria Bordons). Univers.
[11]
Brossa, Joan. (2023). Poesia completa. Volum III. 1971-1976 (Ed. Glòria Bordons). Univers.
[12]
Cirici-Pellicer, Alexandre. (1972). La poesia visual de Joan Brossa. Suscitador de la segona avantguarda pictòrica. Estudios Escénicos, 16, 86-105. https://estudisescenics.institutdelteatre.cat/index.php/ees/article/view/659 (Consulta: 27/09/2025).
[13]
Coca, Jordi. (1971). Joan Brossa o el pedestal són les sabates. Pòrtic.
[14]
Creus, Maia. (1999). Paraules de poeta. Dins Joan Brossa, Cartells 1975-1999. Fundació Caixa Sabadell i «Sa Nostra» Caixa de Balears, 9-14.
[15]
Fanés, Fèlix. (2001). Em va fer Douglas Fairbanks. Dins Manuel Guerrero (Ed.), Joan Brossa o la revolta poètica. Fundació Joan Brossa, Fundació Joan Miró i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 326-341.
[16]
Fanés, Fèlix i Herreros, Ramon. (1979). Conversa amb Joan Brossa. Arc Voltaic, 5, 4-6.
[17]
Garci, José Luis. (1979). La ciencia ficción. Dins Emili Teixidor (Dir.), El cine. Enciclopedia Salvat del 7º arte. Tomo 2. Cine de aventuras. La ciencia ficción (3ª ed.). Editorial Salvat, 156-280.
[18]
Gasch, Sebastià. (1972). Frègoli, Brossa i el «music-hall». Estudios Escénicos, 16, 70-76. https://estudisescenics.institutdelteatre.cat/index.php/ees/article/view/657 (Consulta: 27/09/2025).
[19]
Gimferrer, Pere. (2012). Cine y literatura. Seix Barral.
[20]
Guardiola, Juan. (2001). No contéis con los dedos (…el cine irregular). Dins Marcelo Expósito (Ed.), Historias sin argumento. El cine de Pere Portabella. Edicions de la Mirada i MACBA, 223-243.
[21]
Gubern, Romà. (2023). Historia del cine. Anagrama.
[22]
Gubern, Romà, Fereyboun Hoveyda, Terenci Moix i César Santos Fontenla, César. (1979). Cine de aventuras. Dins Emili Teixidor (Ed.), El cine. Enciclopedia Salvat del 7º arte. Tomo 2. Cine de aventuras. La ciencia ficción (3ª ed.). Editorial Salvat, 3-155.
[23]
Guerrero, Manuel. (1990). Nocturnlàndia: Joan Brossa i el cinema, una conversa. Lletra de canvi, 29, 28-32.
[24]
Iribarren, Teresa. (2010). Literatura catalana i cinema: notes sobre l'adaptació cinematogràfica (1930-1936). Dins Imma Creus, Maite Puig i Joan Ramon Veny-Mesquida (Ed.), Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Lleida 2009 (Vol. 2). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 397-405.
[25]
Marrugat, Jordi. (2009). El saltamartí de Joan Brossa: les mil cares del poeta. Arola Editors.
[26]
Martí, Octavi. (2019). Joan Brossa i el cinema: una relació amb la realitat molt rica. Dins Pilar Garcia-Sedas (Ed.), Irradiacions brossianes. Amb motiu del centenari Joan Brossa. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 122-128.
[27]
Minguet, Joan Maria. (2023). Altres Brosses. Joan Brossa i la poesia d'acció, el parateatre. Fundació Joan Brossa i Ajuntament de Barcelona.
[28]
Moix, Ramon. (1967). Introducció a la història del cinema (1895-1967). Bruguera.
[29]
Permanyer, Lluís. (1999). Brossa x Brossa. Records. La Campana.
[30]
Planas, Eduard. (1999). Presència de Fregoli en la «Poesia escènica» de Joan Brossa. Recull de peces de Fregolisme o monòlegs de transformació, escrites entre 1965-1966. Assaig de Teatre. Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, 18-20, 319-353. https://www.raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/145575 (Consulta: 27/09/2025).
[31]
Porter, Miquel. (1992). Brossafilm. Pausa, 12, 42-44. https://www.revistapausa.cat/brossafilm/ (Consulta: 27/09/2025).
[32]
Sinoble, Alèxia. (2011). Dau al Set i les avantguardes anteriors a la Guerra Civil. Dins Jordi Quer (Ed.), Dau al Set. La segona avantguarda catalana. Fundació Lluís Carulla, 10-21. https://fundaciocarulla.cat/wp-content/uploads/2020/01/Nadala_2011.pdf (Consulta: 10/12/2025).
[33]
Tharrats, Joan-Josep. (1949). Voyage à travers l'impossible. Dau al Set, 7, 1-4. https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1605407 (Consulta: 27/09/2025).
Metrics
0
Citations
33
References
Details
- Published
- Mar 31, 2026
- Vol/Issue
- (17)
- Pages
- 187-203
- License
- View
Authors
Cite This Article
Àngel Costa i Gil (2026). Ressons de Georges Méliès en l’obra poètica de Joan Brossa. Ítaca: Revista de Filologia(17), 187-203. https://doi.org/10.14198/itaca.30834
Related
You May Also Like
Els dissenys de Mariaelena Roqué a partir de l’anàlisi multimodal de la representació escènica
Josep Miquel Iruela López · 2026
Ressenya del llibre: Marta Matas Roca (2025). Sebastià Juan Arbó. De la realitat viscuda a la ficció narrativa
Irene Zurrón Servera · 2026
Una lectura comparada entre Canigó, de Jacint Verdaguer, i Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, des d’una perspectiva ecofeminista
Hèctor De Arriba Manzano · 2026
Biografies. Una perspectiva de gènere. Dues propostes: Una vida, de Maria-Mercè Marçal i Fragments d’una vida de Maria Antònia Salvà
Lluïsa Julià Capdevila · 2026
Afectes i emocions a les ciutats d’Àngels Gregori, Mireia Calafell i Maria Callís
Laura Lázaro García · 2026